Àstat

85
At
Grup
17
Període
6
Bloc
p
Protons
Electrons
Neutrons
85
85
125
Propietats Generals
Nombre atòmic
85
Massa atòmica
[210]
Mass Number
210
Categoria
Halògens
Color
Plata
Radioactiu
From the Greek astatos meaning unstable
Estructura cristal·lina
n/a
Història
In 1869, existence of astatine was first predicted by Russian chemist Dmitri Mendeleev and called the element eka-iodine.

In 1940, Dale R. Corson, Kenneth Ross MacKenzie, and Emilio Segrè isolated the element at the University of California, Berkeley.

Instead of searching for the element in nature, the scientists created it by bombarding bismuth-209 with alpha particles.
Electrons per capa
2, 8, 18, 32, 18, 7
Configuració electrònica
[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p5
At
Astatine is preferentially concentrated in the thyroid gland
Propietats Físiques
Fase
Sòlid
Densitat
7 g/cm3
Punt de fusió
575,15 K | 302 °C | 575,6 °F
Punt d'ebullició
610,15 K | 337 °C | 638,6 °F
Entalpia de fusió
6 kJ/mol
Entalpia de vaporització
40 kJ/mol
Capacitat tèrmica específica
-
Abundància a l'escorça terrestre
n/a
Abundància a l'univers
n/a
Emilio
Crèdits de les imatges: pauli.uni-muenster.de
Emilio Segrè, one of the discoverer of the element
CAS Number
7440-68-8
PubChem CID Number
n/a
Propietats Atòmiques
Radi atòmic
-
Radi covalent
150 pm
Electronegativitat
2,2 (Escala de Pauling)
Potencial d'ionització
9,3 eV
Volum atòmic
30 cm3/mol
Conductivitat tèrmica
0,017 W/cm·K
Estats d'oxidació
-1, 1, 3, 5, 7
Aplicacions
The newly formed astatine-211 is important in nuclear medicine.

Once produced, astatine must be used quickly, as it decays with a half-life of 7.2 hours.

Astatine-211 can be used for targeted alpha particle radiotherapy, since it decays either via emission of an alpha particle.
Astatine is highly radioactive
Isòtops
Isòtops estables
-
Isòtops inestables
193At, 194At, 195At, 196At, 197At, 198At, 199At, 200At, 201At, 202At, 203At, 204At, 205At, 206At, 207At, 208At, 209At, 210At, 211At, 212At, 213At, 214At, 215At, 216At, 217At, 218At, 219At, 220At, 221At, 222At, 223At