Nobeli
102
No
Grup
n/a
Període
7
Bloc
f
Protons
Electrons
Neutrons
102
102
157
Propietats Generals
Nombre atòmic
102
Massa atòmica
[259]
Nombre de massa
259
Categoria
Actínids
Color
n/a
Radioactiu
Sí
Anomenat per Alfred Nobel, químic suec que va descobrir la dinamita i fundador dels Premis Nobel
Estructura cristal·lina
n/a
Història
El nobeli va ser descobert per Albert Ghiorso, Glenn T. Seaborg, John R. Walton i Torbjørn Sikkeland el 1958 a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
Va ser produït per bombardament de curi amb àtoms de carboni.
Va ser identificat correctament el 1966 per científics del Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears a Dubna, Unió Soviètica.
Va ser produït per bombardament de curi amb àtoms de carboni.
Va ser identificat correctament el 1966 per científics del Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears a Dubna, Unió Soviètica.
Electrons per capa
2, 8, 18, 32, 32, 8, 2
Configuració electrònica
[Rn] 5f14 7s2
El nobeli és un ió divalent en solució aquosa
Propietats Físiques
Fase
Sòlid
Densitat
- g/cm3
Punt de fusió
1100,15 K | 827 °C | 1520,6 °F
Punt d'ebullició
-
Entalpia de fusió
n/a kJ/mol
Entalpia de vaporització
n/a kJ/mol
Capacitat tèrmica específica
- J/g·K
Abundància a l'escorça terrestre
n/a
Abundància a l'univers
n/a
Número CAS
10028-14-5
Número CID de PubChem
n/a
Propietats Atòmiques
Radi atòmic
-
Radi covalent
-
Electronegativitat
1,3 (Escala de Pauling)
Potencial d'ionització
6,65 eV
Volum atòmic
-
Conductivitat tèrmica
0,1 W/cm·K
Estats d'oxidació
2, 3
Aplicacions
El nobeli s'utilitza únicament amb finalitats de recerca científica.
El nobeli és nociu a causa de la seva radioactivitat
Isòtops
Isòtops estables
-Isòtops inestables
248No, 249No, 250No, 251No, 252No, 253No, 254No, 255No, 256No, 257No, 258No, 259No, 260No, 261No, 262No, 263No, 264No