Einsteini

99
Es
Grup
n/a
Període
7
Bloc
f
Protons
Electrons
Neutrons
99
99
153
Propietats Generals
Nombre atòmic
99
Massa atòmica
[252]
Nombre de massa
252
Categoria
Actínids
Color
n/a
Radioactiu
Anomenat per Albert Einstein
Estructura cristal·lina
n/a
Història
L'einsteini va ser descobert com un component dels fragments de la primera explosió de bomba d'hidrogen el 1952.

Va ser identificat per Albert Ghiorso i col·laboradors de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, en col·laboració amb els Laboratoris Nacionals d'Argonne i Los Alamos, en les precipitacions de la prova nuclear Ivy Mike.

El nou element va ser produït per l'explosió nuclear en quantitats minúscules per l'addició de 15 neutrons a l'urani-238.
Electrons per capa
2, 8, 18, 32, 29, 8, 2
Configuració electrònica
[Rn] 5f11 7s2
Es
L'einsteini és el primer metall divalent de la sèrie dels actínids
Propietats Físiques
Fase
Sòlid
Densitat
8,84 g/cm3
Punt de fusió
1133,15 K | 860 °C | 1580 °F
Punt d'ebullició
-
Entalpia de fusió
n/a kJ/mol
Entalpia de vaporització
n/a kJ/mol
Capacitat tèrmica específica
- J/g·K
Abundància a l'escorça terrestre
n/a
Abundància a l'univers
n/a
El
Crèdits de les imatges: Wikimedia Commons (National Nuclear Security Administration)
El einsteini va ser observat per primera vegada en les precipitacions de la prova nuclear Ivy Mike
Número CAS
7429-92-7
Número CID de PubChem
n/a
Propietats Atòmiques
Radi atòmic
-
Radi covalent
-
Electronegativitat
1,3 (Escala de Pauling)
Potencial d'ionització
6,42 eV
Volum atòmic
28,5 cm3/mol
Conductivitat tèrmica
0,1 W/cm·K
Estats d'oxidació
2, 3
Afinitat electrònica
-28,6 kJ/mol
Energies d'ionització
619 kJ/mol
Aplicacions
L'einsteini s'utilitza principalment amb finalitats de recerca científica.

El rar isòtop einsteini-254 és el preferit per a la producció d'elements ultrapesants.

L'einsteini-254 es va usar com a marcador de calibratge en l'espectròmetre d'anàlisi química de la sonda lunar Surveyor 5.
L'einsteini és nociu a causa de la seva radioactivitat
Isòtops
Isòtops estables
-
Isòtops inestables
240Es, 241Es, 242Es, 243Es, 244Es, 245Es, 246Es, 247Es, 248Es, 249Es, 250Es, 251Es, 252Es, 253Es, 254Es, 255Es, 256Es, 257Es, 258Es
Espectre d'emissió
380750 nm
Línies d'emissió visibles més fortes.
Font: base de dades NIST Atomic Spectra Database.